Curiositats i anècdotes del Carrer de la Pau

Qualsevol que no conega la història del carrer de la Pau podria pensar que porta segles sent una de les principals artèries de la ciutat. Però l’edat del Carrer de la Pau és “curta” en termes urbanístics. L’inici de les obres per a l’obertura del nou carrer es remunta a 1869, seguint els corrents modernistes procedents de París que tant van influir en l’arquitectura dels edificis que allí es van projectar. 

Abans d’ampliar-se, la zona era un conglomerat de cases velles, en mal estat i amb uns carrers estrets i de difícil accés. A penes donava la llum, i la zona no era molt bonica, així que en 1868 es va plantejar la construcció del Carrer de la Pau per a remodelar-la, i per a donar un nou aire i una nova llum a eixa part de la ciutat. 

Els convents de Santa Tecla i Sant Cristòfor van desaparéixer i es va arribar a plantejar, anys després, ampliar el carrer fins al Carrer Quart, però finalment es va cancel·lar perquè això suposava derrocar l’Església de Santa Catalina.

Seguim en 1868 i en aquella època van ser els arquitectes Manuel Sorní i Juan Mercader els que van rebre l’encàrrec de crear una dels carrers més bonics de la ciutat. 

La seua aposta va ser que tinguera 16 metres d’amplària i que connectara la plaça de la Reina amb els jardins de la Glorieta i el Parterre.

Segur que moltes de les coses que has descobert fins ara del carrer de la Pau no les coneixies i apostem que no sabies que no sempre es va dir Carrer de la Pau.

Abans fins i tot del seu disseny, durant l’època medieval, se la coneixia com el “Carrer del caputxers” perquè allí s’allotjava el gremi que fabricava caputxes. Després, quan es va projectar, anava a dir-se carrer de la Revolució, en referència a la revolució coneguda com La Gloriosa i que va tindre lloc en 1868. No obstant això, durant la seua ampliació va canviar al seu actual nomene “Carrer de la Pau”.

Va haver-hi una altra època, entre 1905 i 1913 i de nou entre 1916 i 1923 es va dir “Carrer Peris i Valero”, en honor a l’antic Alcalde de València que, a més, va ser una de les persones que va posar més obstinació en la seua remodelació. 

Finament, i per petició popular dels veïns, va acabar amb la denominació actual, i fa referència a la commemoració de la pau de la tercera guerra carlista. 

A més de la història, volem que descobrisques alguns dels edificis mítics de la ciutat.

L’Edifici Sancho, situat en el número 19, construït per l’arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, lloc en el qual durant la república es reunien grans intel·lectuals en els seus locals. 

En el número 17, en l’edifici Ferro, on es troba el nostre estudi Epigram, tenim el primer ascensor elèctric que es va instal·lar en un immoble de la ciutat l’any 1901.

Actualment, el Carrer de la Pau és una de les més icòniques i transitades de la ciutat, un prestigiós carrer demandat pels grans comerços, i amb una història que mostra l’evolució que va tindre València com a ciutat a la fi del Segle XIX.

Crec que es nota que és una dels nostres carrers de València favorites.

Quina és la teua? Si ens ho deixes en comentaris, investigarem i farem una nova entrada en el blog.